Meteorología
2017
"Meteorología por José María Lorente."
:)
Amb la troballa d’un antic llibre de meteorologia m’endinso en un exercici de còpia constant de cartografies meteorològiques on trobo la oportunitat de poder cultivar la meva constància en el treball. Aquest exercici em porta a indrets curiosos en els que la cartografia queda destrossada i dona pas a altres tipus de representacions visuals. Aquells mapes deixen de ser mapes del temps per ser mapes d’una altra cosa, perdent la figura de mapa i trobant altres nivells de significat. Intentar fer un “estudi” de meteorologia sense saber de meteorologia. L’afegir especulació acaba representant una punyalada a la representació sistemàtica de la realitat o al voler preveure la natura. Acaben apareixent idees d’interessos molt propis com ara l’establir una comparació entre la meteorologia i l’alquímia posant en dubte una ciència i portant-la de retorn als seus inicis especulatius. També la idea del naufragi degut a la còpia absurda i l’error continu que suposa el procés creatiu, on jo m’he volgut trobar.

El treball, la consideració del treball i la ocupació de temps de treball a un exercici totalment absurd que, en un principi, no porta enlloc. La qüestió a mi mateix, a si el que estic fent té gaire sentit o no i la creació estèril de significat em fan pensar en la pèrdua del temps, en el joc o el temps lúdic i en el situacionisme. La dedicació a un suposat temps perdut o sense un principal propòsit productiu comporta entrar constantment en la idea de deriva que podria suposar trobar-me cada dia de forma irònica en bosses de resistència en temps que suposadament és temps de treball.